15 de març 2007

Els sentits i la poesia

" Podem oblidar les paraules més dolces del món, però sempre recordarem quina olor desprenia qui ens les va dir "



Llegir poesia ens omple el cos d'esborranys i sovint de dubtes.
Com en saben, els poetes , de trobar els mots escaients !
Nosaltres assaborim aquests mots com petits bombons que ens deleiten el paladar i expandeixen el seu sabor tot fonent-se amb nosaltres...




" Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.
Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec : sóc l'altra."


Vels de ceba o la dansa secreta
Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de LLum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalls
de flor d'aram
secreta.
Mans de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig translúcid
- ran de l'aigüera -
mantellina de núvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l'embolcall
d'una intacta
promesa.
Mans de dona saben,
però desisteixen:
cada dia clouen
i ceguen i obliden
- ran de l'aigüera -
la dansa secreta.
" El meu amor sense casa "
Maria Mercè Marçal. Ed. Proa ( 2003 )





22 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

Hmmm, xocolata....Hmmm, Maria Mercè Marçal! Una màgica combinació; Joana. Irressistible.

Jo, t'imagin una mica com ella:

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser
tres voltes rebel"

Maria Mercè Marçal

I, t'imagin a més, desprenent una dolcíssima olor...

1:40 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Sigues doncs,
l’alè que dibuixa
la vida per viure.

L’il•lusió que creix
de mirades úniques.

L’esperança
de trobar-se els ulls,
cada matí,
als ulls d’altres.

Un petó dolç, nina. ;¬)

2:29 p. m.  
Blogger Unknown said...

Diuen que la xolocata és un sibstitut.... Però un bell substitut!!! ;-))

Et deixo als comentaris del post sobre el circ unes notes per al tema de la música i les fotos. Escriu-me x dubtes, Joana.

Ben trobada la "divisa" deñ veí de dalt, és un text que engresca i s'endinsa ben fortament!!

3:11 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Três coisa que eu adoro: poesia, chocolate e violão.

Obrigado por tua visita.

5:04 p. m.  
Anonymous Anònim said...

La poesia és sentiment en tinta. Després dels comentaris del veí i del barbollaire no puc dir res millor.

7:14 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Quina tria tan bonica... però un pèl nostàlgica. No estaràs pensant en plegar, també, oi?

1:19 a. m.  
Blogger República B612 said...

Veig que els carrers de Barcelona t'han omplert de poesia! Fantàstic compendi, tantes coses diria que deixaré que ho faci la llum i el silenci.

2:24 a. m.  
Blogger Candela said...

Molt bé Joana. Et senta rebé la ciutat comtal!

Jo pregunto: "Três coisa que eu adoro: poesia, chocolate e violão". Poesia, xocolate i locualo????

7:24 a. m.  
Blogger onixeta said...

veig que has recarregat piles ,i tornes amb l'anima ben nodrida
un petonasooo bonica ben tornada

8:43 a. m.  
Blogger Joana said...

"¿ Qué es poesia? - dices mientras clavas en mi pupila tu pupila azul.
¿ Qué es poesia? ¿ Y tu me lo preguntas?
Poesia... ( eres tú )...SOU VOSALTRES!
(Gustavo Adolfo Bécquer)
Veí,
Poesia amb xocolata!
Barbollaire,
Poeta de la blogòsfera!
Tondo,
I tu també ets un bon substitut.... ;)gràcies!
Carlinhos,
Te obrigo con chocolate!
pd40,
Téns molts tinters a casa teva...
Crue,
És la tornada a la feina que em descol-loca, de moment... segueixo...
B612,
Parla que en saps molt i escriu més...
Candela ,
Estic en fase de recuperació...
Onixeta,
He passat per els teus fogons... i
m'he nodrit bé.... ;)
Bon cap de setmana a tots / totes...jo demà treballo... Quin mal gust! Joana!

9:02 a. m.  
Blogger Joana said...

Candela,
He buscat el "violäo". Sembla que és la guitarra. En Carlinhos és músic, poeta...i no sé quantes coses més! No l'has convidat a casa teva??????????????

9:03 a. m.  
Blogger gatot said...

paraules ... com sentiments, com sempre!

:)

Bentornada.

Petons i llepades poètiques!

9:58 a. m.  
Blogger Joana said...

Gatot,
Tu tamb´é tens quelcom de poeta! Gràcies!

3:19 p. m.  
Blogger rhanya2 said...

Interessantíssima la frase inicial (però no la trobo en el link de Martin Lindstrom ).
Penso que és del tot, del tot certa.

No oblidem mai de perfumar-nos...

4:28 p. m.  
Blogger Joana said...

Violette,
La frase la vaig treure de la contra de la vanguardia on li feien una entrevista i em va encantar... i sí una bona olor ...és irresistible!
bona nit i bon cap de setmana!

4:30 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Sí Joana. bon descobriment, violão és l'encara que guitarra. Poeta, musico i escriptor, tres coses que estan intriscicamente connectades. Abraçades

7:48 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

anava a llegir la poesia...però m'he quedat recordant el gust i l'olor de xocol·lata, olor dolça d'amors passats, de vivencies oblidades...

un petonas

3:14 a. m.  
Blogger Joana said...

carlinhos,
Un plaer !
robertinhos,
LLaminer...
Bon cap de setmana a tots dos!

3:25 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Un gran regal, la poesia i xocolata, ho hauré de provar, i millor si es pot compartir la xocolata i...perque no, Salinas o Papasseit?
Una abraçada!

5:49 a. m.  
Blogger Unknown said...

Gràcies per les floretes Joana! I una abraçada.

Poesia dolça,
xocolata amargant.

Poesia amargant,
xocolata dolça.

Així som!

9:17 a. m.  
Blogger Odalric said...

Genial...

2:50 p. m.  
Blogger Joana said...

Urietty,
Veig que la barreja t'agrada! Papasseit per suposat.
Tondo,
Gràcies a tu!
Odalric,
Benvingut!
Bona cap de setmana!!!!!!!!!!!

3:22 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home