El Licor
Tinc una certa curiositat per l'enologia i tot el que l'envolta. He fet un curs de tastavins per a principiants però... no serà l'últim. Vull dir que hi ha el curs mitjà i el superior que em permetran
una mica més de coneixença.
El fascinant món de la Vinicultura és molt ampli, ho sé. Precisament per això m'atrau. Les coses més accessibles, que no requereixen cap esforç, no em produeixen tant plaer, només una emoció immediata que s'evapora al cap de poc.
He triat un licor per dues raons. Pel seu gust i perquè l'he elaborat i m'ha sortit boníssim. El resultat és d'una exquisidesa que broda tota una amalgama de colors i sabors.
El rei de la casa és el Patxaran. Un licor originari de Navarra però que a Catalunya també en podem preparar perquè tenim aranyoners ( arç negre ) escampats als nostres boscos.
És un licor que es va començar a comercialitzar a partir dels anys 70. Abans es feia de forma casolana a les cases, sobretot a les de pagès.
No té secrets. Només hem de tenir cura de dues coses: Respectar el temps de maceració i anar-lo barrejant de tant en tant ( cada 2-3 setmanes ).
Ingredients:
- 1 Litre d'anís dolç ( el podeu trobar a granel a qualsevol bodega )
- 1/4 kgr. d'aranyons silvestres ( al bosc )
- 1 trosset de vainilla en rama
- 1 trosset de canella en rama
- 3 - 4 grans de cafè ( opcional )
Es posa tot dins una ampolla de litre i mig.
Es guarda en un lloc fosc i fresc, deixant-lo macerar com a mínim 6 mesos.
Al cap de 6 - 8 mesos es cola i es posa en una ampolla i ja podem catar-lo.
El resultat és una beguda tipus xarop, espès, d'un color vermell robí. Compté entre 24º- 30º d'alcohol... per tant... alerta... s'agafa aquell " puntet" amb molta facilitat...
Per els que no l'heu provat us diré que té un gust barrejat de flors silvestres i mel liquada. És molt millor prendre'l fresc i sense glaçons.
Molt abans de sortir al mercat es feia servir com a remei ja que tant els fruits com les flors de l'aranyoner tenen efectes medicinals.
De fet se'l considera un estomacal, com la ratafia o Les aromes de Montserrat.
L'aranyoner és un arbust molt espinós de la família de les rosàcies ( Prunus spinosa ) amb flors blanques. Es troba a les bardisses dels boscos. El seu fruit és l'aranyó, el qual madura a finals d'estiu i es recull a principis de tardor. Té un color blau fosc i és el que dóna el tó vermellós al patxaran... un vermell que incita i desperta passions...
16 Comments:
Ens acostumem massa fàcilment als preparats: primer van ser els flams en pols, després les tartes ("biscotxos"?), croquetes, canalons i calamars a la romana, i darrerament, truites de patates, ceba tallada....
Sé que sóc raro. Però... m'agrada la cuina. M'agrada fer les coses amb les meves mans i sabent els ingredients que hi poso.
Gràcies per la recepta, Joana. Saber com es fa, és poder gaudir d'una certa llibertat.
Mmmmmm... Com més coses sé de tu més m'atrapes! Compartim aquesta admiració/respecte/goig pel món de les begudes. Què t'haig de dir, sóc de Vilafranca del Penedès, el meu pare es dedica a fer vi i cava. Des de petit he vist arribar cada setembre el raïm... I casa fem vinagre, oli l'arbequina, mistel·la, moscatell,... Sempre hem tingut tendècia a provar coses. Les últimes: Una ratafia que sortir granota i unes olivetes en conserva que són un espectacle!!
La meva relació amb el vi... Com dir-ho! Ha estat sempre en els millors moments de la meva vida. Allà on vaig en demano. No he fet cursos de cata (més aviat pq tinc pocs temps i són cars). Però he catat molts vins! :)
Las autoridades advierten : Bebe con moderación!
no m'agrada el patxaran, però m'ha encuriosit una cosa...quant és un trosseta ca la Joana?
XDD
Una nit d'abús amb el patxaran quan era adolescent em va fer jurar que mai el tornaria a tastar. I així ho he fet.
El Patxaran té virtuts realment sorprenents: el vaig descobrir fa tres quarts d'eternitat, a un poblet perdut de la Vall d'Aran. En un restaurant on s'hi menjava molt bé, ens van posar una ampolla de patxaran perquè fessim la copeta i... me'n vaig enamorar. Aquell l'havien fet ells mateixos i, en aquest cas, el licor casolà no té res a veure amb l'embasat.
Una abraçada
Gatot,
A vegades perdem el temps en foteses i en canvi no sabem preparar un plat. Anem perdent aquests petits plaers i ens intoxiquem amb menges que no tenen res a veure amb la matèria prima.
Biscotxo = bescuit o melindro :)
B-612,
Veig que tenim coses en comú. Si em convides a Vilafranaca, provarem algun caldo d'aquests que fa el teu pare...
Paseante,
Jo prefereixo degustar, no abusar. Una mica de tot i molt de poc. ;)
Spock,
Res a veure, el casolà. I jo el faig casolà... ;)
Bona nit !
Robertinhos,
Un trosset ... depèn de quina menja... més o menys mig pam???
M'encanta el patxaran!
Candela,
Si provessis aquest... repetiries segur!:)
m'agrada el pacharan. ara que vaig estar a Navarra ens en donaven a la casa Rural fet per ells, fins hi tot tenien una altra beguda que li deien Pahaca que bàsicament era el mateix que el pacharan però canviant el fruit per una espècie de poma amarga. No cal dir.ho, boníssim també.
Ostres, jo haig de confessar que sóc bastant negada per aquests temes... però trobo molt interessant el que expliques. La qüestió seria provar-lo no?
D'acord. Ho confesso. Sóc un negat per a les coses cul-i-nàries. Però mira, farem aquest "caldo" a veure què tal. I brindarem a la teva salut de somelier!
Oriol, iruna, veí,
És molt fàcil de fer i el resultat sorprenent. A més... és temptador i gens embafador.;)
Bon caldo!
M'agrada aquest post, Joana. Molt currat! Una abraçada amb aranyó :)
Tondo,
Gràcies ... un petó amb gust a patxaran!
MUI BUENO, ME APETECIA ALGO,...
Vitor,
Un placer! A tu salud!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home