08 de desembre 2006

Interior a l'aire lliure


_ Menys mal que tothom ja ha marxat. Estic esgotat. Tanta gent... Tant menjar... Tantes converses buides... Cada dia m'agraden menys aquestes festasses on tothom ve a lluir i a aparentar.
_ Has vist la Lisa, la dona del notari? Sí, sí ... la que tot el dia remena el cul davant els homes.
_ T'has fixat com anava vestida? Desvergonyida, això és el que és. Una escalfa-de-tot! Sap que la seva bellesa trastoca a qualsevol. Ho sap ,amb aquell posat altiu, quan es passeja rambla amunt, rambla avall. Sap que se la miren perquè desperta passions als babaus que se la miren. Un vestit vermell !
_ L'has vista? Semblava la mestressa de la casa... I la mestressa, la meva dona...arraulida amb un atac de les seves migranyes.
_ Per què sempre té migranyes? Sempre que vénen dates senyalades, quan vénen amics, quan hi ha celebracions... sempre em deixa sol amb tot el protocol. Sort en tinc de tu... Fidel al meu costat.
_ Tu no veus res, oi? No sents res. La discreció en persona. Et mous pel menjador, com una ploma, impol.luta, amable. Coneixes a tothom i a tothom li dius la paraula justa. Et disculpes en nom de la Cati, la mestressa, la meva esposa migranyosa, feble, apàtica a la vida i a l'amor. Visc amb ella i estic sol. Envelleixo més de pressa només de mirar-me-la.
_ On són aquells ulls que em van enamorar?
_ I aquell somriure?
_ On és ella? Té el cap emboirat, espès, atepeït de medicaments. No lluita. S'ha rendit.
A mi només em queda l'estudi on escric. Tot el dia allà tancat. Només, quan baixo a fer algun encàrrec o a fer una partida amb els amics, m'allibero.
Això és una presó, d'or, però una presó. Només tu hi poses un alè d'aire fresc. Ventiles la casa, dónes ordres de que la netegin. Poses flors als gerros. Cuines i serveixes. Ens cuides i ens mimes.
_ Per què no dius res?
_ Deixa de brodar i parla'm...
Tu mai dius res fora de lloc. Educada. Neta com una patena. Ets l'admiració del veïnat. No com la Lisa... tan mallerenga... però tan bella...
_ T'has adonat del vestit vermell? I.. de les joies? És clar, és la dona del notari!
_ No em dónes el teu parer?
_ Sí senyor Ramon. He sentit parlar els seus amics amb la Lisa. El metge, el farmacèutic... Tots l'adulaven per com anava vestida...
_ Ah sí? I ella? Què deia ella?
_ Només he sentit que els deia que el vestit que duia li havia regalat el senyor Ramon, vos, vaja.
_ No sé , senyor Ramon, de què us escandalitzeu... de la Lisa? o de vos mateix !

M'he adherit a la proposta dels relats del bloc de l'Onix

19 Comments:

Anonymous *4&3* said...

Tot un onor ser el primer a comentar.
Gairebé ja ritual abans d'anar a dormir passar per aquí a llegir el teu nou post.
Gràcies per crear e inventar tant sovint.
Uns llegeixen un capítol d'un llibre, jo et llegeixo a tu.
Bona nit

2:55 p. m.  
Blogger Joana said...

*4&3*,
L'honor és meu per llegir-me . Podem compartir capítols , uns escrivint i d'altres, llegint.
Bona nit i gràcies per passar per aquí.

3:28 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Bona nit Joana he vist a ca l'ònix que t'has afegit a aquesta colla d'insensats "lletraferits" que som, i he vingut a llegir-te.
Saps que has fet un relat magnific?
M'agrada. Però m'agrada molt!!

Moltissimes gràcies per compartir-ho!

Petó. :)

3:39 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Bona nit Joana he vist a ca l'ònix que t'has afegit a aquesta colla d'insensats "lletraferits" que som, i he vingut a llegir-te.
Saps que has fet un relat magnific?
M'agrada. Però m'agrada molt!!

Moltissimes gràcies per compartir-ho!

Petó. :)

3:43 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Bona nit Joana, he vist a ca l'ònix que també t'has apuntat a la bogeria col.lectiva...

Has fet un relat magnific. M'agrada. M'agrada molt!!.

Moltíssimes gràcies per compartir-ho!!

Petó. :)

3:47 p. m.  
Anonymous ONIX said...

Moltes Gràcies Joana ,has fet un preciós relat ,com tots els teus Malgrat que no deixo massa comentaris per mi es un plaer llegir-te sovint

;)***

5:37 p. m.  
Blogger Pere Tarter said...

Sap que la seva bellesa trastoca a qualsevol
i jo afegeixo
la bellesa femenina trastoca l'home. Una conversa assenyada,uns raonaments interessants, una vulgar conversa mundana, ...
sempre he vist el meu interlocutor mascle desviant la seva mirada cap a ella. La que sigui, si ella es atractiva, ell et desvia la mirada.
Espero no molestar ningú amb aquest comentari.

7:05 a. m.  
Blogger B-612 said...

Mmmm... Interessant proposta i excel·lent resultat!

7:26 a. m.  
Blogger Joana said...

barbollaire,
Gràcies per dir-me " insensata",gràcies per dir-me "lletraferida", gràcies per di-me " que m'he apuntat a la bogeria col.lectiva", gràcies per dir-me " que el ralat és magnífic"...
Gràcies!
Onix,
Jo també passo de puntetes pel teu bloc.Miraré de deixar-hi empremta.
pere tarter,
la bellesa sigui masculina o femenina, trastoca...I tant que ho fa!!
b-612,
Apunta't a la proposta. Tens recursos ;)

9:21 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Joana, aquesta conversa es produirà el proper 25 de desembre quan cadascú arribi a casa.

peto

2:20 p. m.  
Blogger Joana said...

roberthinos,
I sense que sigui 25 de desembre...
també,
Una abraçada

9:33 a. m.  
Anonymous Spock said...

Sempre sorprenent i cada cop més creïbles els personatges. Aqui no t'ha calgut ni narrador! Em demano ser el "teu editor" si mai decideixes publicar!

Una abraçada

3:21 p. m.  
Blogger JANA said...

Hola Joana,

Passo sovint sense fer soroll pel teu bloc, recomanat evidentment per bons amics, i.....uffff, sorprenent, els teus relats són genials!! Cada dia quedo més admirada dels bons artistes que corren per aquest llibre virtual i tu formes part, en situació d'honor en ell, endavant!!!
Una abraçada sincera. ;-)

1:21 a. m.  
Blogger Joana said...

jana,
Moltes gràcies. Veig que tu també ho fas molt bé. Passajaré pel teu bloc. I tu passa quan vulguis, la porta està obeta...
Una abraçada

7:53 a. m.  
Blogger Joana said...

Spock,
Conservem la feina que tenim...perquè sospito que aniríem directament a la ruïna!!!!
Una abraçada

8:15 a. m.  
Anonymous Pd40 said...

Avui sí que faig comentari. El relat del quadre és magnífic. Està molt bé això de poder anar llegint el que passa pel cap de la gent al veure una mateixa situació. Felicitats per la teva proposta, Joana!!

5:56 p. m.  
Blogger Joana said...

pd40,
Gràcies. De fet a tothom se li passa una cosa diferent al veure un quadre i està bé poder-ho escriure.
Ens llegim!

4:20 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Joana, tu dorms? Com t'empesques tantes històries? Voldria afegir-me a la idea de l'Onix però...costa, caram!

3:32 p. m.  
Blogger Joana said...

Veí,
Déu n'hi do tu el que escrius!!!
Cada dia em llevo a les 7, per tant no puc anar a dormir tard! Més o menys com tu, quan tanques el llum del replà, tothom ala llit! :)

2:01 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home