Menjar emocional : Aliment per l'esperit

Fins ara en dèiem" aliments afrodisíacs ". Ara se'n diu " menjar emocional ". També parlem de la " Intel.ligència emocional " i abans la denominació era " sentit comú ". Abans els llibres ens donaven " lliçons de vida ", ara són " d'autoajuda ". És la constatació de l'evolució dels termes lingüístic però, jo crec, amb la mateixa base científica.

Està comprobat que una dieta adient exerceix un benestar físic al nostre cos. Diguem que la part física rutlla en millors condicions si el que mengem és més sa per els òrgans que formen l'engranatge de la nostra maquinària interna.

Però el nostre " disc dur " també necessita una alimentació adequada, ja que la manca de certes substàncies influeix directament en el nostre estat d'ànim.

Per tant, depenent del que mengem, podem notar un benestar o una sensació de calma. I també, si abusem de certes substàncies ( picants, cafè...) ens podem notar més alterats i neguitosos.

Hi ha aliments que ens aixequen l'estat d'ànim, altres que ens aguditzen els sentits i altres que ens desperten el desig.

L'objectiu del " menjar emocional " és mimar els neurotransmissors ( elements o substàncies que són alliberades en els extrems dels nervis i que subministren informació al cervell ). Els neurotransmissors són produïts per matèries bàsiques, els aminoàcids , que hi ha en l'alimentació.

Aprofitant que s'acosta el Nadal i que les fartaneres estan assegurades per l'estómac, us proposo aliments per tenir els sentits ben oberts, el cap desteranyinat i el desig despert, sense la retòrica dietètica ni calòrica . Estic convençuda que ens beneficiarà l'esperit.

Per tant mentre cuinem podem anar etzibant un polsim d'espècies per aquí i un polsim d'herbetes per allà. I mirar d'aconseguir animar les sobretaules soporíferes que es dónen en algunes llars.

L'altre alternativa és preparar a casa, a la intimitat un sopar amb aquestes menges i estar atent a les sensacions que se'ns desperten, mentre els neurotransmissors fan la seva feina... que no és poca.

Per anar fent boca:

Ostres i marisc : Aliments amb fama " erotitzant ". Contenen una gran quantitat de Zinc. El Zinc és un oligoelement que juga un paper important en l'agudització dels sentits de l'olfacte i el gust. La recomanació és de menjar-los crus.

Proposta : Ostres crues amb unes gotes de llimona.

Curri : És un dels condiments més saborosos i sensorials. És una barreja de vàries espècies, torrades i molrades. Hi ha varietats més o menys picants. Prové de la Índia.

El curri compté: xile, llavors de mostassa, pebre negre, comí, gingebre...

Proposta : Pollastre al curri amb puré de poma.

Canyella : Sembla ser que la seva aroma té propietats afrodisíaques. El seu consum fa que es redueixi les xifres de sucre, colesterol i triglicèrids a la sang. La podem afegir al cafè, te, sucs de fruites...

Proposta : Arròs amb llet / Torradetes de Santa Teresa... amb un polsim de canyella

Xocolata , " L'aliment dels Déus " ( segons els azteques).

Quan en mengem el cervell produeix el triftòfon, el qual fa que es segregui més serotonina. Aquesta hormona és la responsable de les sensacions de plaer.

Entre d'altres substàncies, la xocolata compté teobromina, un estimulant semblant a la cafeïna. Fa que se'ns desperti el sistema nerviós central. A més, la xocolata és un antioxidant natural, és a dir, protegeix el cor i frena l'envelliment gràcies als polifenols.

Proposta : Enfilat de fruites amb xocolata desfeta calenta.

Altres alimets emocionals:

Fruita seca, sobretot els festucs o pistaxos, maduixes, gerds i tòfones.

Proposta: Amanida d'arròs amb panses, pistaxos , gambes i albocats.

Sorbet de gerds

Maduixes amb moscatell

Per relaxar-nos:

Infusions de til.la, menta i marialluïsa .

Herbetes per els guisats: Alfàbrega, llorer, menta i marduix ( és una mata originària de Xipre, molt aromàtica )

Proposta: Fabetes baby amb encenalls de pernil ibèric i perfumades amb menta i marduix ( amb una suau vinagreta ).

Si a tot això hi afegim una taula parada amb colors clars i unes quantes espelmes escampades per l'estança, només ens queda el nostre imaginari i un polsim de seducció ... cadascú al seu gust.