Un buit

"...Estar en silenci és viure el present. Ser conscient de que respires, de les sensacions que t'arriben, de com sents el teu cos. Viure l'instant. Si et destorbes amb records i pensaments deixes de viure el present..."
Aquestes són les paraules de la meva professora de ioga després de perdre la seva filla de 20 anys la setmana passada.
Avui s'ha reincorporat a les classes amb una llosa de dolor damunt el cos i res ni ningú pot alleugerir-li.
El silenci que ha acompanyat la classe ha estat còmplice amb el seu dol.
Quan no sabem què dir és millor callar. Calçar-te les sabatilles del teu company i caminar al seu costat.
Sovint ens costa posar-nos al lloc de l'altre. Sovint tenim por. I la por no ens deixa avançar.
I davant de tant desconcert les persones reaccionem amb ganes d'engolir el món. Volem la immediatesa . L'emoció del plaer. Sentir-nos, més que mai, vius.
És una resposta sensata. Simple, si voleu, però en la qual caiem sovint.
I en aquest instant t'adones de les coses que no pots deixar al tinter ( no fos cas que s'hi quedessin ). És quan recordes detalls que t'omplen d'il.lusió. Diguem-ne petits plaers.
I fas el propòsit, el ferm propòsit d'anar-los esborrant de la llista imaginària que tens escrita i guardada als cellers foscos de la memòria.
I quantes coses hi tenim !
Trucar aquell amic/amiga que sempre diem per quedar. Per tant, posem data i recuperem-lo. Sabem que ens ho passarem bé, que serà una vetllada agraïda.
Comprar un detall ( sense gastar massa) que fa dies que li anem al darrere: Aquell mocador de coll, uns guants, un collar, unes mitges de reixa...allò que ens dóna aquell aire més agosarat i que sovint oblidem.
Posar data per un cap de setmana ( ara que ve l'hivern ) i dedicar-lo a mimar un cos i que te'l mimin, encara que no sigui molt lluny de casa ( això sí, sense mòvil, tele ni fax ). Regala-te'l. No esperis la primavera. L'hivern és llarg i...fred.
Programar les properes vacances. Començaràs a secretar adrenalina i mentre t'informes i busques ja el disfrutaràs.
Comprar aquell llibre que t'han recomanat, anar veure aquella pel.lícula...
Comprar un vi una mica més bo i encetar-lo per sopar. Faràs d'un dia normal un dia especial.
Deixa't seduir per qui tens a prop. Regala-li una carícia i un bes. No li escatimis una abraçada.
La vida és tan efímera que quan te n'adones que vius, ja és massa tard.
"...Per relaxar la ment has de crear un espai. Aquest espai el pots omplir de silenci..."
Avui un espai ple de silenci ha omplert uns minuts de la meva vida. Voldria transmetre-us alguna cosa més.
Només puc obrir el pc i convidar-vos a uns instants de reflexió, amb la nit i el silenci per companyia.