05 de novembre 2006

Cànons de bellesa i Roma




M'agrada viatjar. M'agrada observar. M'agrada descobrir geografies diferents i persones diferents. M'agrada programar el viatge i fugir dels llocs més "turístics". És clar que quan es visita una capital has de fer " la volta turística" per veure de primera mà el que coneixes dels llibres, de les fotografies, del cinema i de l'escola.
Un cop visitats aquests llocs ve la part més atractiva del viatge. Perdre't per rutes alternatives i allunyades de multituds. Trepitjar els carrers i llocs que no surten a cap guia. Allà coneixes l'essència de l'indret, la seva gent, com viuen i com mengen. Les botigues que no són de " souvenirs" i com no! sempre et trobes algun viatger ,com tu, a qui li agrada perdre's.
Per això no us faré una crònica del viatge a Roma. Els que la coneixeu sabreu què cal visitar i per on cal passejar de dia i de nit. Els qui no hi hagiu estat, us la recomano.
Per tant només us diré que la setmana va ser frenètica. Hi ha molt per veure i ho volia veure. Exprimia els dies i les nits eren curtes. He de dir que el contrast em va impactar, tant o més que Grècia, que de pedres també n'hi ha. Egipte ja és un altre tema. Mereix un post a part.
La setmana abans de marxar vaig llegir un article del Salvador Sostres a l'Avui. L'escrit portava per títol : " Les dones vénen de Milà" Caram! vaig pensar. I els homes, d'on vénen?
Els que el llegiu o el coneixeu sabreu que escriu molt bé i que li agrada provocar. Les seves afirmacions són extremistes, o és blanc o és negre. No admet les mitges tintes. Quan parla de les dones, les adora o les trepitja.
En aquest article parlava de la quantitat de dones belles físicament que hi ha a Milà. Per dir-ho d'una altra manera: la cuna dels cànons de bellesa femenina neix a Milà.
I vaig pensar, ja que anava a Roma, que potser em trobaria amb icones de la bellesa arreu. Sé que Roma no és Milà, però per allò de la proximitat i els trets llatins que de sobres tots sabem quins són.
A les tardes era quan m'abellia passejar pels carrerons o asseure'm en una terrassa, abans de buscar la Tratoria per anar a sopar. Em dedicava a badar. Hi ha tant de garbuig de gent que la vista treballa a moltes revolucions. La capacitat de captar imatges que tenim em sorprèn dia a dia. I el que constato és que vaig veure dones amb unes faccions i uns trets vorejant la perfecció. Uns cossos estilitzats i unes formes ben esculpides, talment com les imatges de marbre dels temples que visitava als matins. Però els ulls també captaven les escultures masculines. Els homes italians, morenos de pell i de cabell fosc, les línees ben traçades, els ulls vius i expressius.
Tanmateix no sabria dir-vos a quin indret per metre quadrat hi ha més homes o dones calificats com a " icones de bellesa". El Salvador Sostres sí ho va afirmar. I si ell titulava el seu article " Les dones vénen de Milà", jo a sota hi afegiria " I els homes vénen de tot arreu". Perquè no ens enganyem, si fugim de les " belleses siliconades" sortides del mateix cirurgià plàstic i que reprodueixen unes faccions i uns cossos clonats, la realitat i la pròpia natura són prou sàvies per anar modificant la genètica i anar repartin criatures arreu. El conjunt fa que tots ens donem la volta i gaudim mirant-los. Siguin homes o dones.
I em vaig meravellar de descobrir bellesa en els rostres inerts de les estatues de marbre. De sentir la invitació d'apropar-me als musculats guerrers i d'acariciar els plecs de les túniques i vestits, que semblaven cosits a mida d'uns cossos totalment allunyats dels esquelètics que desfilen a les passarel.les de moda i que serveixen de model en el nostre món actual.
Em vaig enlluernar amb les mirades d'uns personatges que transmetien un estat anímic , en detriment d'unes mirades lànguides de moltes models d'avui, totalment inexpressives.
Semblava que els cossos tinguessin vida pròpia. Les robes seguien els moviments. Els músculs contrets, en els homes; uns cossos tornejats, plens de corbes , en les dones.
Desprenien tanta sensualitat que eclipsaven els aparadors de moda de la capital.
Al Vaticà em vaig quedar aturada davant " La Pietat" de Miquel Àngel ( que amb 23 anys la va esculpir) . El rostre de la Verge té l'expressió de la més dolça i fràgil condició femenina. La de la mare jove amb un rostre llis i alhora escruixit per la mort del seu fill. George Bassari, historiador i biògraf de Miquel Àngel, va dir d'aquesta escultura: " Es un milagro que una piedra , al principio sin forma, se haya convertido alguna vez en aquella perfección que la naturaleza en fatiga suele formar en la carne".
A la capella de les catacumbes de Sant Callisto hi ha " el bust del Salvador" , una obra de Gian Lorenzo Bernini ( restaurada aquest 2006). La va fer quan tenia 80 anys. Sencillament una obra d'art. Sòbria, bella.
No puc explicar la bellesa amb paraules. És quelcom que es capta i que et commou. Va més enllà de les normes d'estètica. I cadascú l'aprecia i s'hi encanta , amb uns cànons ben diferents.

13 Comments:

Blogger Joana said...

Hola jbauer,
Roma sempre serà un capital per visitar. Bons restaurants al Trastevere! I els italians...sense comentaris, ja saps, són llatins.
La Capilla Sixtina...a vessar de gent.
A reveure!

8:56 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Alguna cosa hi deu haver en això de la bellesa absoluta de les italianes/ans, perquè quan hi vaig anar, que tenia 18 anys pelats, em vaig perdre literalment per la ciutat en un intent frustrat de lligar amb una romana preciosa.... :)

Un cop més, el que dius entre línies i la reflexió que proposes, van molt més enllà del que expliques obertament.... Genial com sempre Joana!

Una abraçada

3:18 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Joana-romana, bentornada.
La bellesa, dius,...ummmh. Sí. La podem trobar arreu; només cal tenir ulls oberts i inquiets per saber-la veure. Jo també vaig anar a Roma, fa anys, a buscar la bellesa italiana, com l'spock...i la vaig trobar, en una dona... catalana! És que no cal anar gaire més lluny. Noies: com vosaltres, emlloc! Som (com ells) llatins, mediterranis, eclèctics i enamoradissos. Forza Itàlia!

9:44 a. m.  
Blogger República B612 said...

Quina enveja! Jo també vull visitar Roma i potser Florència... Llàstima que el temps i els diners no m'acostumen a venir de bracet. Si més no, em queda tota la bellesa que ronda a poques hores en cotxe o a centèssimes a cop d'ull. Perquè la bellesa està per tot arreu. Només cal voler mirar-la per gaudir-ne.

11:58 a. m.  
Blogger Joana said...

Spock,
Encara hi ets a temps de lligar amb alguna romana/italiana/llatina/mediterrània...No cal anta tant lluny, ja ho sé, però els tòpics...també ens sedueixen. O no?Una abraçada!

b-612,
Tens raó.Només cal atuar-nos i saber veure. Saps que hi ha ulls que miren més enllà i a Roma es traspassen els murs. Segur que quan hi vagis, t'agradarà.

Veí...de dalt,
Per això compartim replà. Sabem com sou...i ja ens agrada! ;)
Bon vespre!

12:54 p. m.  
Blogger Charlie said...

molt bé tot.

"Eric Clapton is God"

5:47 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Abans de res, gràcies pel teu comentari... arran d'aquest he pogut conèixer la teva pàgina personal, i només amb un sol post ja m'ha enamorat la seva bellesa! jeje. M'ha encantat la teva manera d'escriure, i del que escrius, també.

Una abraçada!

11:42 a. m.  
Blogger Joana said...

Charlie hi-hat,
Gràcies!!! :)

Carles,
Ja m'havies visitat un cop , Catxis la memòria!! ;)

3:33 p. m.  
Blogger l'home de la musica said...

Fer una ruta per Italia els el somni de la meva vida, i més a mi que m'agrada tant l'art. Segur que em dona una taquicardia de veure tanta bellesa. Per cert, qui és la noia de la foto? És molt guapa!

1:11 a. m.  
Blogger Joana said...

L'homemúsic,
Roma és una taquicàrdia constant!Entre les motos i els monuments la vista no para.
Digue'm que la noia en qüestió porta el 50% dels meus gens ;)

5:22 a. m.  
Blogger Joana said...

* Diguem*, Perdó :(

5:24 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Salve,

Roma, una de les meves ciutats preferides! Llegint el teu post he resseguit racons de la ciutat.

Saluti,

12:01 p. m.  
Blogger Joana said...

I a la tardor, sense tanta gent, encara és més bonica!
Sluti!

8:06 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home