30 de novembre 2006

Pensem-hi tots i totes ( IV )

...L'apartament era càlid, d'un to pastel. Música de Beatles i una llum en un racó, al costat del moble llibreria. Els llibres perfectament ordenats. En cada llibre, una història; en cada història, moltes vides diferents...
Feia un mes que havia sortit de l'hospital i un mes que dia rere dia havia somniat en ella. L'havia de veure.
Li va enviar un SMS convidant-la a sopar. Van quedar que soparien a casa d'ella.
Tenia un petit estudi. Li agradava cuinar i li feia il.lusió quedar-se a casa i preparar un sopar per a tots dos.
Amb els horaris de nits portava fins i tot els àpats desordenats. El cap de setmana tenia festa. Dos dies per a ella... i qui sap si per a tots dos...
Va rumiar el menú : " Torradetes amb crema d'anxova i kiwi i salmó marinat de primer, cocotxes de bacallà amb un farcellet de mongetes verdes i una llesca de cansalada, de segon ).
Aniria al mercat. Li agradava comprar els productes frescos als pagesos, a la peixeteria.
Ell portaria el vi i les postres.
La setmana passaria a poc a poc. Ja volia que fos divendres.
Però el temps no s'atura mai...
Va arribar puntual, a les 9 del vespre, amb l'ampolla de vi a la mà, una capseta de trufes i una orquídea.
Estava neguitós però encantat de la vida. Era una nit especial després d'uns mesos de turbulències.
S'havia afeitat apurant fins l'últim porus de la seva pell en un ritual que havia descuidat. Es va dutxar dues vegades perquè de les 6 a les 9 se li havia fet etern. I es va posar una " body milk for men " que va comprar a la perfumeria de la cantonada i on la dependenta li va explicar que el seu perfum durava 12 hores. Li va semblar que era la que necessitava aquell vespre. Una fragància de 12 hores. Seria suficient. Ja s'ho olorava!
Es va posar uns boxers d'un blanc impecable, nous, que tenia guardats a la calaixera, d'un disseny " italià ", adaptables, transpirables... i de caient " italià " ( li va repetir, quan els va comprar, la noia que el va atendre ), tot mirant-se'l de cua d'ull per comprovar la talla que ell li demanava.
Es va posar uns texans còmodes, una camisa de fil blanca, sabates i cinturó marrons i una americana fosca.
Atractiu...era la paraula més escaient.
Va obrir la porta amb un deix de timidesa. les galtes, vermelles. Es va excusar dient que tenia el forn encès.
Es van mirar, amb uns ulls que anaven més enllà del moment; uns ulls que s'havien mirat durant unes quantes nits a l'hospital. Aquelles nits farcides de silenci i foscor. S'havien explicat mitja vida, l'altre mitja , la volien compartir. Ja no tenien 20 anys!
Ella portava uns texans i una camiseta negra i mocassins de xarol negres. El cabell recollit en una cua, gruixuda, tota rinxolada. Els llavis empurpurinats i una olor que emboirava l'estudi. Tot perfumant-se se li havia obert el tap i ... adéu perfum!
Dues llàgrimes platejades, per arrecades.
Després de sopar una cascada de tendresa va envair els seus cossos. N'estaven tan mancats! Necessitaven el caliu de les paraules, les mirades còmplices per evadir-se de tanta soletat.
Tempteig de cossos enmig de sedes, rínxols i trufes.
El temps, com un pigment, diluint-se com aigua entre les mas.
Havien pensat en tot, fins l'últim detall. La trobada era prevista, esperada...
En un instant de lucidesa,ell es va posar les mans al cap:
_ Ostres, ostres...no hi he pensat, me'ls he descuidat, els he deixat al rebedor de casa...
_ Gràcies per l'orquídea, li va dir ella. No et preocupis. Jo també he pensat en un regal... gustós... de colors... de textures diferents... fluorescents... tria'l...
L'esclat... com un volcà.
En un raconet una llum pampalluguejava.
_ Tens l'ordinador encès...
_ He de penjar el post d'avui...
" ÉS EL DIA MUNDIAL CONTRA LA SIDA "

26 Comments:

Anonymous Anònim said...

Oblidadís, no?

3:37 p. m.  
Blogger Joana said...

tondo rotondo,
Cues de pansa per fer memòria!
Nanit

3:43 p. m.  
Anonymous *4&3* said...

Si et tingués davant el 1er que faria seria aplaudir així k ho simulo "aplausos".
Simplement genial. He vist l'escena, i tal i com m'agrada a mi, un final k es deixa entreveure durant el relat però et sorprén algun matiç final.
Tots Contra La Sida.
"Pontelo y no hagas el tonto.Hazlo divertido"

3:44 p. m.  
Blogger Joana said...

*4&3*,
Només et puc contestar per aquí. Veig que no tens bloc...
Gràcies i a saborejar-los...de xocolata, mango,menta, maduixa...
Nanit!

3:49 p. m.  
Blogger Cèsar Llamborda said...

Per a quan la super infermera passejant per la Tarragona 2016? :-)))

Saluuuuutttt !

7:58 a. m.  
Blogger Joana said...

Hola Cèsar,
Benvinguta a Girona!
Bé la " super" ja està de vacances!
Ha tingut uns dien molt moguts.
A reveure!

8:08 a. m.  
Blogger jbauer said...

Molt bó Joana! Bravo! ja saps que quan escrius... sembla que jo estava a l'habitació. Ben trovat lo dels colors.
Ens veurem per La Taverna Anglesa, sota la via, carrer Bonastruc, al costat de les Tapes...?

8:31 a. m.  
Blogger Joana said...

Eiii!! Wapa, digue'm dia i hora i passo a fer un toc. I vaig preguntant: Qui es diu jbauer?Jajajaja.Va a veure si ens veiem!

8:39 a. m.  
Blogger Candela said...

Molt bé Joana! jo també aplaudeixo plas, plas, plas!!!

10:21 a. m.  
Blogger Pere Tarter said...

oblidadís com diu Tondo, previsora ella. Interessant, m'ha agradat.

10:52 a. m.  
Blogger B-612 said...

Mmmmmm... Deliciós! Descrius tots aquells petits detalls tan íntims que fan els personatges tan humans i tan reals que fan acabo vivint la història com si fos jo... Mmmmm... :)

3:42 a. m.  
Blogger Joana said...

Candela,
Gràcies. Jo t'aplaudeixo a tu...

pere tarter,
Com diuen " dona previsora val per dues". Gràcies tb.

b-612,
Mmmmmmmm recorda que una part l'has escrit tu i tb els personatges i la situació és molt real...mmmmmmmm ;)

Bon cap de setmana a tothom!

4:59 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Joana, ets un sol!

T'apuntes a organitzar algun rollo cultural al port de Tarragona. M'han dit que regalen devantals per la mostassa.

:)

7:59 a. m.  
Blogger Joana said...

tondo...per això desprenc tanta llum!!!
gràcies...m'apunto a qualsevol rollo cultural si serveix per aclarir unes quantes ments...enfosquides.
Bon cap de setmana!

8:11 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Jo també m'ho passo molt bé el mercat, sobre tot al municipal de la plaça del Lleó.

Un relat precís i preciós, com sempre, Joanna.

I pel que fa als condons... que ho fa que no m'hi sàpiga acostumar?

11:00 a. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies Gatot,
Anar a comprar al mercat és un privilegi. No tothom hi pot anar i no tothom en sap, de comprar-hi.
En tot cas la barreja de colors i olors ja té el seu encant.
Referent als condons...no te la pots jugar, per tant és una xarxa, com en el circ...i millor fer-ho divertit!

2:09 a. m.  
Anonymous Spock said...

Ostres! Uns dies que no connecto i tornes a sorprendre'ns! Magnífica l'alusió al Dia de la Sida, magnífica, com sempre la construcció dels dos personatges! ara ja en tens uns quants? Ens plantegem llibre?

Una abraçada

8:57 a. m.  
Blogger Joana said...

Spock,
Si em fas d'editor , m'ho pensaré.
Gràcies
Bon dilluns!!

1:38 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Que la teva llum ens il.lumini, Joana :)

3:12 p. m.  
Anonymous Anònim said...

M'alegra pensar que l'1 de desembre es el dia internacional de la lluita contra la Sida. M'entristeix que la resta de dies de l'any no enes recordem.
Et felicito per parlar sobre aquest tema.

5:01 p. m.  
Blogger Joana said...

tondo rotondo,
:)))
Joan,
A mi m'entrsteix tant com a tu i sobretot que amb tanta informació, estiguem tant desinformats.

10:58 a. m.  
Blogger Oriol said...

molt ben trobat.
Interessant i reflexiu.

1:38 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Joana,
ets la LLUM dels meus posts. Rodó!

8:55 a. m.  
Blogger Joana said...

Oriol,
Gràcies. Reflexionem-hi!

Veí,
No t'enlluernis!

9:26 a. m.  
Blogger Toy folloso said...

Sempre tinc un post en ment, el que em copsa, el de posar d´exemple. Desde fa tres mesos era l´únic de "todoa99", y ara es aquest meravellós escrit teu, superlatiu en el darrer gir (a els homes mai deixaràn de sorprenden´s detalls així).
Després molt be, soposo....

9:04 a. m.  
Blogger Joana said...

Toy,
Gràcies per visitar-me.
En els petits detalls és on hi ha la grandesa de les coses.

9:41 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home