29 de setembre 2006

L'amant


Treballen junts. Bé, a la mateixa empresa. Una multinacional. En diferents departaments. I es coneixen. Vull dir que per feina parlen sovint i a més els seus fills havien jugat al mateix club durant un parell d'anys. Per tant coincidien els caps de setmana veient els partidets.
Havien anat de curset uns dies a Madrid i havien connectat. Sovint en parlen... " I això que no hi va haver sexe...", diuen i riuen...
Els dos estan casats i a l'hora del cafè s'expliquen " la vida". Parlen dels nens, de les seves parelles, les sortides. Es veu que congenien.
Molt esporàdicament i per motius laborals dinen junts. Un menú. Una cosa ràpida. Suficient per distendre's una estona i tornar a la feina.
Aquest darrer any un dels fills ha canviat de club i els caps de setmana no es veuen.
Quan es troben, a part de parlar dels fills, parlen d'ells. De com els agradaria veure's fora de la feina i prendre un cafè.
Comenten les vacances, es recomanen llocs per a passar un cap de setmana. Els dos els agrada la muntanya. El seu somni és anar a una masia rural, amb una bona llar de foc, un piló de coixins i una ampolla de cava...o dues!
Pensen que estaria bé anar-hi els quatre. Perquè la possibilitat d'anar-hi ells dos sols, és remota.
És difícil trobar el moment, tots quatre, també. Massa capficats amb la feina i absorvits pels petits " tirans" de la casa.
Prop de la casa d'ella hi ha el gimnàs més fashion de la ciutat i des de la terrassa es fixa com a la sortida allò sembla una desfilada de noies enmallades i ben posades, enconjuntades, vaja!
Si les veu acompanyades per algun jove atractiu i musculós ja ho associa a un E.P. Té al cap aquesta dèria ( però no ho ha confesat a ningú ). Remuga entre dents pensant que ja se li han avançat i n'han trobat un.
- On puc trobar-lo? , es pregunta.
A la tornada de les vacances d'estiu, ella l'ha notat més prim, més seriós i menys parlador.
- " Deu ser la síndrome postvacacional", ha pensat.
Fins que fa pocs dies es van trobar davant de la màquina de cafès, al costat de la fotocopiadora.
Ell se li va acostar i li va dir que tenia quelcom important per dir-li, quelcom que el neguitejava i que per això estava distant.
Es va quedar corpresa quan, tots dos amb el cafè a la mà, ell li confesà que la seva dona tenia un amant.
- Un amic meu, li va dir. Que li va alleugerir un mal d'esquena a principis d'any i que es dedica a fer d'E.P. Això tan de moda ara...

4 Comments:

Anonymous Spock said...

Jajajajaj, aquest relat ha de continuar, no? Ostres com donen de sí els E.P.! Magnífic, com sempre, Joana!

3:26 p. m.  
Blogger l'home de la musica said...

Guaita tú quina ironía!!! i semblava que la infidelitat sería una altre, i mira...
Continua escrivint, que se m'ha fet curtet!!! ;)
Fins ara Joana!

8:08 a. m.  
Blogger Joana said...

Spock,

Cadascú que l'acabi com vulgui ;),
ja saps la imaginació el que dóna de si. I els E.P encara més...

A reveure!

3:00 a. m.  
Blogger Joana said...

L'homemúsic,
En aquests afers mai és el que et penses.Sovint surt més escaldat el que menys s'ho pensa. Haurem d'estar alerta!

Fins aviat!

3:04 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home