16 de setembre 2006

Punt i a part


Mirant pel finestral
endevino la teva figura,
sota la pluja,
que amb passes lentes
es va allunyant.
Amb la mirada perduda
fitant l'horitzó
em pregunto si te'n vas de mi
o et busques a tu.
Plou i la figura es desdibuixa
com una ombra
enmig del vendaval.
Un fuig,
l'altre es queda.
Qui se'n va, deixa
Qui es queda, perd.
Queda l'espectre
del que va ser
i tot esdevé confús,
sense perfil.
S'esborra la figura,
amb la pluja,
perquè les traces
són fràgils
les passes lentes
i el futur , incert.
La casa buida,
fosca i plena d'embalums
de vida.
Vida posada en capses
i guardada a les golfes.
Qui sap si, passats els anys,
algú les obrirà i
les despolsarà i
amb ulls encuriosits
descobrirà les teles
brodades amb fils
de desitjos incomplerts i
de diàlegs inacabats.
Sovint, per mandra de teixir,
la vida sen's va esfilegassant.

3 Comments:

Blogger l'home de la musica said...

Una historia d'aquelles que perduren anys, eh???
Molt i molt maco, de debo!

7:57 a. m.  
Blogger Joana said...

L'home de la música,

Deu ser perquè és la " nostra història" i sovint ens sorprèn amb flaixos sense casi adonar-nos-en.
I n'hi ha tantes!!!

11:20 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Hola Juanita:
Sóc la teva mala consciència.¡¡ JA TINC BLOG!!.
Adreça't a : http://little-big-horn.blogspot.com/

12:51 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home