Nutrició i sentit comú

Les revistes, els suplements, la premsa en van plens. Consells i més consells per portar una dieta equilibrada. Tertúlies a la radio, nutricionistes a la tele, llibres de receptes amb el número de calories, etc.

Què ens passa? Ens han de dir què hem de menjar? Com ens hem d'alimentar?

Ja fa anys que ens hem intal.lat en la comoditat. Retallem una dieta d'alguna revista ( sovint sense cap base científica ), l'enganxem a la nevera i cuinem ( o casi no cuinem ) el que la dieta? ens indica. Contents i enganyats. Crec que anem perdent la capacitat d'improvisar i el sentit comú. No mengem allò que ens demana el cos i que ens ve de gust sinó els aliments de la llista i sobretot els baixos en calories. No fós cas que en mengéssim alguna de més. Perquè durant la setmana hi ha qui pensa que ha de passar gana. Segurament després, el cap de setmana, no repararem en sortir a sopar més d'un dia i si cal dinarem, esmorzarem i berenarem a qualsevol lloc sense ni pensar per un moment el que mengem. I així anem, a tombs. Ara no menjo, ara m'atapeiexo.

Em pregunto què és el que ens falla. Avancem amb tecnologies ultramodernes, ens arriba informació per tots costats, ens bombardegen amb estadístiques, sobre la obesitat, els mals hàbits alimentaris, menjars ràpids, bolleria, sedentarisme, risc de malalties cardiovasculars... I ens ho mirem com si no anés amb nosaltres.

les nostres mares no tenien la més mínima noció de nutrients, calories ni dietètica. Feien servir el sentit comú, heretat de les nostres àvies ( vertaders pous de saviesa ).Cada dia es menjava un plat diferent. Per a elles era pura lògica. " S'ha de menjar de tot", deien. I durant la setmana calia variar. Per descomptat que les verdures collides de l'hort de casa no tenien res a veure amb les que mengem ara. Però això ho deixo per un altre dia.

Les nostres mares no tenien mandra per cuinar. I la seva capacitat per a fer la roda dels aliments era de llibre. Dilluns, pasta. Dimarts, verdura. Dimecres, llegums. Dijous, arròs. Divendres, peix. Dissabte, escudella i diumenge rostit. I les cinc menges al dia que avui tant insisteixen els experts en nutrició.

I ara ens ho donen tot per escrit i ens ho recomanen i no hi ha manera.

Em preocupa observar com joves d' una determinada edat i més adults també, només els agrada " una cosa" o no han provat mai " certes menges".

" Som el que mengem " . I em pregunto per què intentem ser allò que deixem de menjar. Ens manquen nutrients bàsics en la dieta diària. Ens sobren calories perquè injerim un excés de proteïnes i greixos en detriment de la fibra i els llegums.

Mengem ràpid i malament, a deshora. L'expressió " no tinc temps per a cuinar" ja no està de moda.

La cuina, a part d'alimentar-nos, és una font de plaer. I a aquest pas anirem perdent la capacitat gustativa, la capacitat per a descobrir nous sabors. Les nostres papil.les es tornaran mandroses.

Despertar els sentits davant d'un plat és preparar el cos per a gaudir d'altres plaers. Tot cuit a foc lent com el xup-xup de les àvies. Pensem-hi!

Us proposo una recepta, un plat únic, fàcil de fer , equilibrat en quant a nutrients: Hidrats de carboni, proteïnes, fibra i greixos. Bé de preu. Amb mitja hora està enllestit. No cal menjar-lo el mateix dia. Això sí, és un plat d'hivern per quan comença la pluja i el dia es fa fosc més d'hora.

El Trinxat de la Cerdanya

Poseu una olla a pressió amb una col i quatre o cinc patates. Bulliu-ho 10 minuts.

A part fregiu una alls laminats sense que es rossegin. Els guardeu. Amb el mateix oli fregiu unes 4-5 fotifarres de perol esparrecades i sense pell o 500 grams de carn picada de vedella.

Un cop bullida la patata i la col ho aboqueu a una safata junt amb els alls. Ho xafeu fins que quedi tot trinxat i per sobre hi poseu la carn que hagiu escollit.

Que us aprofiti!