03 de setembre 2006

El Taga de nit


L'estiu té això. Que pots fer de nit un reguitzell de coses que a l'hivern sols fer de dia.
Dormir sota els estels, al costat del mar o fer un cim per arribar a tocar-los.
De dia hi veus, de nit tot s'insinua. Els perfils, les ombres, els cossos... Mai saps de veritat si són reals o ho somnies. De nit tot s'enlenteix.
La pujada al Taga ( 2.035m.) va ser lenta. Pas a pas amb la claror del dia fins a esvair-se.
Feia xafogor quan vam deixar Sant Martí d'Ogassa i el termòmetre anava baixant a mida que pujàvem. I ja llustrejant, el cel es va cobrir d'estels. Ens va mancar la lluna. Les llums dels petits pobles de la vall es varen despertar.
Una lleugera boira ens creuà per avisar-nos que a dalt no hi arriba l'estiu. I un cop fet el cim , el vent ens fuetajava sense pietat.
Allà, a tocar del cel, manen les forces de la natura: els núvols, el vent i la pluja.
Com cuques de llum férem el descens. Impressionant!
Uns cuiners apareguts del no res ens esperaven al coll de Jou i allà, perduts en la nit, recuperàrem forces.
Sense escalons, casi a les palpentes i amb algun cop de cul vàrem fer pla. Eren les dues de la matinada; a les tres, al llit. Tot un regal pel cos!

5 Comments:

Blogger Dessmond said...

Bonica la imatge. Bonica la descripció. Ara, només de pensar en aquesta pujada, em temo que demà trindré "agulletes".
S'hi pot arribar amb alguna cosa que tingui 4 rodes com a mínim?

1:21 a. m.  
Blogger Joana said...

Bé, l'endemà les cames fan " figa".
Amb BTT s'hi pot pujar o amb raquetes de neu, però penso que és pitjor que fer-ho caminant...tu mateix.
No has fet cap 2.000? ;)

6:35 a. m.  
Blogger cesc said...

Fredes, emboirades i buides seran les vides dels qui mai puguin arribar a tocar el cel, el del Taga o qualsevol altre! joana, em sembla genial ;)

2:51 p. m.  
Blogger Joana said...

Cesc,
Hi ha persones genials que mai podran arribar a tocar-lo. Una llàstima.
Sens dubte si en tens l'oportunitat no te la pots deixar perdre, el Taga o un altre!

Un petó

3:01 p. m.  
Blogger Dessmond said...

Jo dubto que les toqui. A mi l'aire tan pur em fa alèrgia.

9:21 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home