La Vall
Tot i que Girona és una ciutat petita, d'un temps ençà, uns 10-15 anys, ha crescut molt. Molta gent de la capital barcelonina s'hi ha instal.lat, ja sigui pel preu de l'habitatge o per sortir del brogit barceloní.
Aquí, encara, respirem pau i bons aires. Però també he de dir que els que fa anys que hi vivim hem notat el canvi i ja no és la ciutat-poble d'abans sinó que ha esdevingut una urbs amb tots els incovenients que això suposa. Al centre ja no s'hi pot anar amb cotxe i a les hores punta els carrers estan a vessar de gent, motos i soroll. L'Ajuntament també ha decidit aixecar carrers i paviments. Per tant el caos ja està servit.
Servidora que sóc d'un poblet de la Garrotxa, anyoro cada dia més la Girona de fa uns anys i de tant en tant necessito respirar aires garrotxins.
Per això, també de tant en tant, m'agafo un dia de festa de la feina entre setmana i enfilo cap a la Garrotxa.
Només de deixar Girona i Salt, ja l'exuberant vegetació fa les primeres delícies visuals. Les seves branques sembla que s'allargassen per donar-me la benvinguda. El paisatge canvia de cop, només a uns minuts de Girona.
Tot resseguint la carretera que porta a Olot per Anglès, els ulls ja s'acostumen a la verdor, l'aire es fa més net i el cel, si el dia acompanya, contrasta amb una claredat amb cada perfil muntanyós.
Arribar a Hostalets de Bas després de deixar Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols fa que t'endinsis del tot a la Vall.
Al mig de la Vall d'en Bas amb Joanetes a la falda de Santa Magdalena i el Mallol sobre el turó, els camins i caminois que la serpentegen et duen a racons bucòlics. Fonts que no han deixat mai de brollar. Masies perdudes riques amb arbres fruiters que perfumen els voltants. L'olor que s'escampa del forn de Can Batallé ( on encara couen el pa amb forn de pedra i reguen la coca dolça amb anís). Tot això fa que t'aturis i contemplis res més que natura.
Els geranis penjats dels balcons d'Hostalets i els camps ben llaurats i proveïts em recorden que la gent hi viu i hi treballa.
Jo, quan hi vaig, només bado, omplo les garrafes d'aigua i compro pa i coca.
Passo per casa meva i el meu pare ( que encara conrea l'hortet ) m'explica les meravelles que hi té.
Com ara, que ha plogut, i els pebrots, les tomates i els carbassons han esclatat amb un colorit que més que un hort sembla un jardí.
Durant la setmana encara puc olorar el perfum de la terra, de les hortalisses collides i paladejar el sabor que em retorna a la meva infantesa.
És un petit privilegi que tinc!
6 Comments:
A mi m'agraden tant la Garrotxa, on de jove hi he passat dies de llargues caminades i gratíssims records, com aquesta Girona que despunta com a ciutat però que encara conserva el toc de dimensions humanes que no tenen urbs com ara barcelona, la meva ciutat. Estic absolutament enamorat de Girona, on hi vinc cada setmana, i la Garrotxa sempre ha exercit sobre mi una fascinació difícil de definir. Serà pels volcans?
Una abraçada
Spock,
A la Garrotxa hi ha una mena d'encanteri que atrapa al visitant.
No sé si són els volcans o la Fageda d'en Jordà. En tot cas tothom que hi va i que hi ha caminat s'endú un record que sempre més perdura.
I Girona...com diuen m'enamora!
Una abraçada!
Hola... jo fa una setmana ke m'he instal·lat a girona per qüestió d'estudis... i m'ha deixat un regust bastant agredolç... més aviat tirant a agre per tot el que dius: soroll, trànsit, motos... espero que m'aclimati aviat, i sino serà qüestió d'agafar el cotxe i passar-me per la garrotxa :)
n3fen,
Benvingut a Girona. També t'has trobat amb la " rentrée" i per tant amb més moguda. De mica en mica aniràs descobrint la Girona més tranquil.la voltant pel casc antic i altres carrerons.
En 45 minuts et plantes a la Garrotxa. Allò és un paradís! ;)
ola joana ke tal abiam si avui el puk publikar el escrit xdddddddd, ke tal komanat el kap de setmana ?¿? espero ke us aixi anat be jeje jo aki ejje deskansant ejj ke akeste setmana a estat cansada enfi me alegro molt ke puguis gaudir de un llok en el kual puguis sentirte lliure i viva ets una priviliagiada xd kom jo tambe i sort ke u valorem ja ke ia molte gent ke no valore les koses ke tenim i ens fangaudir fernos sentir lliure de fet tu al viure enciutat enkare notes me sel kanbi oi joana¿?¿ aixi valores enkare mes molt me sel poblet ejej bueno pos genials els teus escrits enorabona i molt kontent de averte konegut artiste xddddddddddd una abrasad molt forte desde el teatre dels somnis 8)
Holesssssss!!!!!
Moltes gràcies per aquest comentari tant llarggggggg.
Al teatre dels somnis també hi deus gaudir, viure i sentir-te lliure. Tothom té el seu racó.
Et visitaré,per somniar.....
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home