06 de juliol 2007

Ahir i Avui

Es va girar, distreta. Els ulls li anaven d'un costat a l'altre. No coneixia ningú. Va demanar una Coca- Cola al cambrer de la barra.
_ Sola?
_ No, amb llimona... sense gel.
I els seus ulls es van aturar, de sobte.
No podia ser que fós Ell.
Estava apoiat al final de la barra, sol, mirant la poca gent del local que ballava, amb un got a la mà.Amb els seus jeans i la camisa de fil blanca, com sempre...
Ella i els seus companys de feina havien sortit a sopar i a fer una copa al local més concorregut del moment.
Ella s'hi trobava fora de lloc, amb tant jovent, però la música era agradable i l'ambient gens carregat.
No es va moure del lloc on estava.
El cambrer li havia posat 3 glaçons a la Coca- Cola i sense llimona.
Li va dir que volia una Coca- Cola d'ampolla, sense gel i amb llimona... Si us plau! I va somriure... Des de sempre la Coca-Cola havia de ser d'ampolla. Res de " a granel "...
" Els carrers estrets del Barri Vell, buits... Només ells dos passejant. Cada capvespre ella sortia de la universitat i Ell l'esperava al bar, davant La catedral. Donaven un tomb. Feien un " toc ". Anaven a escoltar música i algun dia a sopar.
S'electritzaven sempre que estaven junts. No només amb el tacte de les seves pells i dels seus llavis. Només estant un prop de l'altre. El cor se'ls accelerava, la temperatura dels cos pujava i els ulls els brillaven...
Les paraules embadocaven l'un quan l'altre parlava. El somriure es contagiava... "
Va fer un glop de cola. La cançó de'n Joe Cocker _ You can leave your hart on _ li va entrar per les temples i va recordar quan , en un viatge d'estiu, van anar a escoltar-lo en concert, a Berlin.
Qui no recorda la mítica cançó que va servir de banda sonora a l'striptease de la Kim Basinger a Nueve semanas y media!!



Es va neguitejar. El cor li palpitava i va notar una sudoració desmesurada... Va pensar que es desmaiaria. No. Ella mai es desmaiava.
Una veu al seu darrera la va convidar a sortir i a fer un tomb pel barri vell.
_ A fora s'hi està més fresquet...
_ ...............
No es va desmaiar.
Es va fondre...
Era la disfressa del temps. Tornar-lo a tenir. Tornar a sentir.
Me n' adono que estic al sofà. M'acabo de despertar d'una migdiada llarga, relaxant, plaent...
Obro els ulls. He d'anar a dutxar-me i a vestir-me pel concert d'aquesta nit...
Sobre la taula veig les dues entrades que tinc per en Joe Cocker, a Sant Feliu de Guixols...

" Ara mateix m'agradaria poder aturar aquell instant que guardo a la memòria en forma de PRESENT "

29 Comments:

Blogger Clint said...

Si ja ho dic jo que al final tots volem ser una mica en Hiro!

Com sempre, fas que sembli que estiguem a la barra del bar...i la coca-cola d'ampolla és la bona! llàstima que sigui tant petita...

Gaudeix del concert! ja ens explicaràs si encara mou bé les mans!

Bon capde!

10:24 a. m.  
Blogger Gatot_X said...

doncs gaudeix força del present, joana, encara - o potser també - que estigui potenciat pel somni del passat!

petons i llepades musiqueres!

10:55 a. m.  
Blogger euria said...

Ostres pinta molt bé la cosa!!! Ja ens explicaràs q tal el concert ;p , avui s'hi està molt b a fora, disfruta!

2:04 p. m.  
Blogger onix said...

Preciós Joana ,m'has fet viure el moment tots tenim un barri vell on hem passejat amb el cor bategant i electritzats i ara t'imagino en aquella Porta ferrada que per mi te tants bons records i penso que també i soc una mica a traves teu ;)****

2:18 p. m.  
Blogger mossèn said...

pepsi ... repeteixo pepsi !! i sense gel siusplau ... salut

2:33 p. m.  
Blogger Déjà vie said...

i l'has aturat per uns instants mentre feies la migdiada. ;)

2:56 p. m.  
Anonymous Pd40 said...

Si fent la migdiada ja has tingut aquests records, quan escoltis la cançó en directe... ja explicaràs com ha anat!

4:55 p. m.  
Blogger nimue said...

el temps, l'enigmàtic temps i les seues cosetes...
Que continues fonent-te al ritme de la música. B7!

7:49 a. m.  
Blogger Waipu Joan said...

el present no deixa de ser una fàbrica de records...

8:32 a. m.  
Blogger B-612 said...

La teva virtud de descriure sentiments que em són tan propers d'una manera tan bella arriba a espantar-me! :) Surt del meu cap!!! XD Un petó

11:50 a. m.  
Blogger barbollaire said...

...Go on over there and turn on the light...no, all the lights
Now come back here and stand on this chair...that's right
Raise your arms up in to the air...shake 'em
You give me a reason to live
You give me a reason to live
You give me a reason to live...
(you can leave your hat on)


Or better

You are so beautiful
To me
You are so beautiful
To me
Can't you see
You're everything I hoped for
You're everything I need
You are so beautiful
To me
(You are so beautiful)


Frueix-lo...

quan surtis t'estaré esperant amb dues caixes de coca cola, de vidre, en gel
i les espelmes, enceses...

serà una nit de moltes paraules i silencis...
tots dolços, com les teves sensacions...

petons dolços, estelats....
;¬)*************

2:59 p. m.  
Blogger Joana said...

Clint,
Sí la coca-cola, d'ampolla, i les mans d'en Joe tocant el piano sense parar! Genial!
Bon capde per a tu tb!
Gatot_X,
Gaudim-lo tots , el present, encara que els recors se'ns facin presents. Bon capde! ;)
Euria,
El concert era en una carpa!!! Quina caloreta! ;)
Onix,
Me n'alegro que et porti bons records! Una abraçada wapa!
Mossèn,
Coca-cola!!!!sense gel!!
Déjà vie,
M'he aturat en l'espai i en el temps. Sensacional!
pd40,
Quina veuassa!!! Ja ho explicaré!
Nimue,
ës el nostre temps...no? I podem matisar-lo fins a un cert punt...
Bon capde!
Joan,
Som ara i aquí perquè abans ho vam viure ...no?
B-612,
Ja fa temps que sóc prop teu...ho saps! Un petó!
Barbollaire,
Quan va cantar el ...You are so beautiful...es va fer un silenci que es tallava! impressionant!
Gràcies per les coca-coles, les espelmes i les paraules i els silencis...No saps com m'agraden aquestes vetllades!
Bona nit, poeta!
Bon cap de setmana a tothom!

3:25 p. m.  
Blogger Metamorfosi said...

Divendres, pels volts de quarts de dues o les dues de la nit, hi havia una lluna preciosa a Sant Feliu... I amb dues entrades esperant-vos damunt la taula, diria que la nit va ser electritzant!

Petons preciosa!

12:52 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Joana,
recorda...quan acabis de treure't la roba, deixa't el barret posat, sisplau.

3:07 p. m.  
Blogger Joana said...

Meta,
La lluna , la música i la companyia....El mar a prop i molt records....
Veí,
Ja veig què t'agrada del post!!!!
Bona setmana!!! ;)

3:23 p. m.  
Blogger el paseante said...

Joe Cocker! Tenim una edat noia. Si vols seguir sempre jove, investiga noves tendències musicals. En qualsevol cas, si t'agrada, confio en que anés molt bé el concert. Bona setmana maca.

5:43 p. m.  
Blogger Esther said...

I tant que si Clint... us imagineu poder para el temps per poder observar cada un dels detalls??? Llàstima però que passi tan ràpid... Petons i bon dilluns!

12:06 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Que sueño tan vivido! y de paso tan excitante!
Que la pases bien chévere y a tejer nuevos recuerdos.

1:49 a. m.  
Blogger Joana said...

Paseante,
Les noves tendències musicals no em treuran anys.I que bonic poder dir que tenim " una edat".Saps que hi ha molta gent que es queda per el camí...i és molt trist!I...gràcies per dir-me" maca".
bona setmana per a tu també.
Esther, Per això tenim la imaginació, els records, els amics... i tot el que hem viscut.
Gràcies Esther!Bona setmana per a tu!
Carolina,
Hay que tejer la vida de colores, para que sea más bella.
Un abrazo!

4:02 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

hey, em sembla perfecte el teu post, però no t'acabis la meva Coca-Cola!!!!

8:27 a. m.  
Blogger Mon said...

Joana que tal el concert? Saps a Mont-roig acturà el 2 d'agost es una oportunitat de per no passar per alt.
9 setmanes i mitja ..segur que tu ets mes bonica, la Bassinger no m'agradat mai, vull dir que no es el meu tipus, ara be la pel.licula excitant.
la coca-cola....ummm amb bombolles

8:40 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Hola de nou!
Molt interessant el post i maco, aquestes trovades van bé.
Per cert! Jeans i camisa de fil magnífic, de tant en tant acostumo a vestir així i m'agrada.
Una abraçada!

2:49 p. m.  
Blogger Antoni said...

Els records poden fer-nos trontollar el present, tot depend de com siguin enfrontats. Són agradables els records bons, són experiencies els dolents.
Espero que el concert et posi a flor de pell les bons records i ens facis cinc centims com tu ho saps fer.

2:40 a. m.  
Blogger Oriol said...

coca-cola d'ampolla, sens dubte la millor.
M'has fet pensar amb un cartell que hi havia al bar del ¿Santuari? de Bellmunt al costat de Vidrà que deia que no servien coca-cola perquè recolzaven la guerra.
Una abraçada.

5:38 a. m.  
Blogger Duschgel said...

Un retall de llimona directament a l'ampolla, així me la preparo jo, hmmmmm...

Atura el moment tant com puguis. També m'estic fent especialista en aquestes pràctiques.

Un petonàs!

8:29 a. m.  
Blogger Candela said...

Mmmm GENIAL GENIAL com sempre.

Visca la coke i el Joe cocker

9:44 a. m.  
Blogger Joana said...

robertinhos,
T'agrada la Coca-Cola???
Mon,
No te'l perdis , si t'agrada...
I com sempre... tan amable!
Uribetty,
Bentornat! Deus estar wapíssim amb jeans i camisa de fil blanca...
Antoni,
Tens tota la raó.Però no podem evitar que els records formin part de nosaltres.Els bons i els dolents.
Oriol,
Si recolza la guerra...no en veuré ni una més... Un vinet de l'empordà?
Duschgel,
Amb llimona...mmmm i sí...amb l'experiència et fas especialista en moltes coses més!
Una abraçada plena d'ànims!
Candela!!!
WApa! Wapa!!!!Visca!

3:08 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Quins records...

2:31 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Bells ...i vells....

5:37 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home