Ahir i Avui

Es va girar, distreta. Els ulls li anaven d'un costat a l'altre. No coneixia ningú. Va demanar una Coca- Cola al cambrer de la barra.

_ Sola?

_ No, amb llimona... sense gel.

I els seus ulls es van aturar, de sobte.

No podia ser que fós Ell.

Estava apoiat al final de la barra, sol, mirant la poca gent del local que ballava, amb un got a la mà.Amb els seus jeans i la camisa de fil blanca, com sempre...

Ella i els seus companys de feina havien sortit a sopar i a fer una copa al local més concorregut del moment.

Ella s'hi trobava fora de lloc, amb tant jovent, però la música era agradable i l'ambient gens carregat.

No es va moure del lloc on estava.

El cambrer li havia posat 3 glaçons a la Coca- Cola i sense llimona.

Li va dir que volia una Coca- Cola d'ampolla, sense gel i amb llimona... Si us plau! I va somriure... Des de sempre la Coca-Cola havia de ser d'ampolla. Res de " a granel "...

" Els carrers estrets del Barri Vell, buits... Només ells dos passejant. Cada capvespre ella sortia de la universitat i Ell l'esperava al bar, davant La catedral. Donaven un tomb. Feien un " toc ". Anaven a escoltar música i algun dia a sopar.

S'electritzaven sempre que estaven junts. No només amb el tacte de les seves pells i dels seus llavis. Només estant un prop de l'altre. El cor se'ls accelerava, la temperatura dels cos pujava i els ulls els brillaven...

Les paraules embadocaven l'un quan l'altre parlava. El somriure es contagiava... "

Va fer un glop de cola. La cançó de'n Joe Cocker _ You can leave your hart on _ li va entrar per les temples i va recordar quan , en un viatge d'estiu, van anar a escoltar-lo en concert, a Berlin.

Qui no recorda la mítica cançó que va servir de banda sonora a l'striptease de la Kim Basinger a Nueve semanas y media!!

Es va neguitejar. El cor li palpitava i va notar una sudoració desmesurada... Va pensar que es desmaiaria. No. Ella mai es desmaiava.

Una veu al seu darrera la va convidar a sortir i a fer un tomb pel barri vell.

_ A fora s'hi està més fresquet...

_ ...............

No es va desmaiar.

Es va fondre...

Era la disfressa del temps. Tornar-lo a tenir. Tornar a sentir.

Me n' adono que estic al sofà. M'acabo de despertar d'una migdiada llarga, relaxant, plaent...

Obro els ulls. He d'anar a dutxar-me i a vestir-me pel concert d'aquesta nit...

Sobre la taula veig les dues entrades que tinc per en Joe Cocker, a Sant Feliu de Guixols...

" Ara mateix m'agradaria poder aturar aquell instant que guardo a la memòria en forma de PRESENT "