Per actiu i per passiu

He deixat que llisquessis al meu costat. He deixat, un altre cop, que els teus dits em resseguissin tota.

Que s'aturessin als turons, que agafessin embranzida a les baixades i que voregessin els contorns i les corbes.

M'he abandonat a la mandra. He obert els sentits i el meu cos ha quedat quiet. Esperant.

He retingut les imatges. Imatges difuses ...

Hi ha dies que només necessites ser conjugada en passiva. Com si del que es tractés fós descobrir algun canvi, alguna troballa preciosa amagada.

I després esdevenir el present actiu...

És el canvi d'estat el que fa que no oblidem que la bellesa del desig ve del fet que sempre serà un misteri.

" La cosa més bella que podem experimentar és el misteri. És la font del veritable art i de totes les ciències.

Aquell a qui aquesta emoció li és aliena, aquell que ja no pot aturar-se per meravellar-se i abstreure's amb delit, és mort: els seus ulls estan tancats."

Einsten