Una trobada entre el jazz i la poesia
Els deures que m'ha posat l'imparable "robertinhos" ( capaç de despertar la mussa més adormida ) és un meme musical.
" Busca un CD, vés a la tercera cançó i transcriu els tres primers versos. En cas de que el primer CD que et vingui a la mà sigui sense lletra la dificultad s'accentua: comenta'ns què et transmet la música en un parell de frases."
El CD que tinc a mà és del grup de jazz Aiguaviva Quartet.
" El ritme de les paraules" amb Araceli Aiguaviva cantant poemes de Joan Margarit.
Joan Margarit ha dedicat els poemes al jazz i als seus protagonistes: John Coltrone, Billie Holiday, Art Tatum, Charlie Parker o Clifford Brown.
La tercera cançó és un poema dedicat al gran Charlie Parker i com que és curtet us el transcriuré sencer:
Encara era un infant i als clubs nocturns
en un racó de vora l'escenari
entre el fum blavós de marihuana
sense bufar-lo teclejava un saxo
apedaçat i vell.
Sense so interpreto el temps perdut
la peça que ningú no ha tocat mai
i que un dia tu i jo ballarem junts.
Perquè en la soledat sempre hi ha un saxo
com un remolcador que entre la boira
com si fos Charlie Parker toca un blues.
( Sembla ser que fou així com el Charlie Parker va aprendre a tocar el saxo )
Què seria del jazz sense algú que toqués el saxo?
Què seria del jazz sense algú que toqués el saxo?
10 Comments:
Joana , m'he enrojolat amb lo de la mussa... merci! ;) tens una invitació per a tu i pel teu company de camí per baixar a Tiana i anar a dinar.
merci pel meme, estic buscant el disc a l'emule per escoltar-lo
petonets
Ja veus, els deures fets. Ara no me'n posos més que he de descansar. I no dubtis de que baixarem!! ;)
La pell de gallina i els pèls de punta?
Jajajaja és bonic el jazz!
Bona tria!
Què seria de nosaltres si alguna vegada no haguéssim sentit un saxo?
Tindríem la mateixa percepció del món?
abogada,
Un plaer saludar-t. La barreja de jazz, poesia i a sobre en català és una tria encertada.
gatot,
No sé, però la percepció amb el saxo de fons és ben diferent.
;)
Joana què dir... El saxo és jazz, potser, per damunt d'altres intruments: Parker, Young, Hawkins,Getz, Garbarek, Marsalis,...
El registre, el sentiment que es pot projectar és impresionant...
De tota manera, Miles Davis a l'Ascenseur pour l'échafaud... buf, buf, buf...
Bona nit. Petó de cava de jazz. :)
batbollaire,
I tant! no calen les paraules, només amb el so es projecten sentiments, sentiments que no cal expressar amb paraules.
Que passis un bon dia!
Malgrat l'anonimat recullo les teves com petits tresors. Tan de bo res fos com és. Però no ho puc canviar. No he après a ressucitar encara. No havia estat mai mort. Però miro d'aprendre'n. Un petó
usuari anònim,
Les teves paraules em conmouen més enllà de la meva condició d'espectadora anònima i no tinc esma per alleugerir tant dolor, perquè sobren les paraules.
Una abraça!da
Publica un comentari a l'entrada
<< Home