Moulin Galette

Santiago Rusiñol ( 1890 - 1891 )
Li havia costat decidir-se per aquella plaça de mestre en aquell poble llunyà, mig perdut, on només hi arribava el tren cada dos dies. Li havia suposat un esforç deixar el poc que tenia i que estimava. Feia temps que ho rumiava.
A l'escola on ara estava cada dia hi havia menys mainada. La tancarien. Tothom marxava a la ciutat. A les fàbriques donaven una mesada i la gent abandonava el camp. Tot canviava.
I el vell mestre del poble perdut darrere les muntanyes acabava de morir i la quitxalla no podia quedar-se'n sense.
Només n'hi havia un per tota l'escola. Els nens i els joves que hi anaven necessitaven les lletres i els números per poder anar a treballar a la fàbrica. Tampoc volien treballar les terres dels seus pares.
Així ho va decidir. I quan l'estiu s'acabà, va agafar el tren i pujà collada amunt.
El poble estava darrere les muntanyes, enclavat en una vall fèrtil, verda, plujosa i humida. Els hiverns eren freds i emmolsats. Només a la primavera el sol es dignava a escalfar les florides cases i els prats.
Cada matí anava a l'escola fins a les 3. Després l'obaga i la foscor casi impedien sortir de casa. Però ell cada tarda s'asseia davant el molí vell del poble. Llegia i preparava les classes per l'endemà...
Cada dia després de dinar hi tornava. No sabia per què havia triat aquest racó tan ple de calma...
Un sol dia ,només, va veure a la molinera sortir del molí. Una jove rossa, d'aspecte sà, amb les galtones vermelles i uns braços com cuixots. La pell, blanca i els ulls color de mel.
La va mirar i va escriure un vers , per llegir a la mainada.
No la va veure cap més dia durant el curs. No es va atrevir a preguntar per ella al bar del poble, ni al metge ni a l'alcalde. Sabia que no era la mare de cap mainada...
I va tornar a escriure un vers... i un altre i ... així fins a 100...
Va acabar el curs i va decidir passar l'estiu al poble d'on havia marxat. Va fer la maleta i va empaquetar els versos. Es va despedir de l'alcalde, del metge, dels pares i de la mainada... fins el setembre. Els va dir que tornaria.
Quan el tren s'aturà i ell pujava el primer esglaó, la va veure. La molinera venia a passar l'estiu al poble.
Va guardar el bitllet a la butxaca i la va acompanyar fins el molí.
Durant aquell estiu van llegir versos, van molrar farina i es van estimar...